La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fer,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
val a dir-ho--, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
però cadascun a casa!
Poema la solució de l’il·lús de Pere Quart (Joan Oliver)
Caricatura del sigle XIX satirizant la corrupció política. La corrupción de la monarquía española
Ja estem una altra vegada en plena fira electoral en la qual els partits tornen a vendre productes falsos i caducats sense cap vergonya i allò què és pitjor: hi ha ciutadans que no escarmenten i els tornaran a votar, en una dinàmica que fa dubtar si és pitjor que els polítics ens menteixin o que els ciutadans, molts, els comprin novament les mentides.
Només caldria repassar els programes electorals amb els quals es van presentar a les darreres eleccions al Parlament del 2021, i treure’n la faramalla declarativa, i anar a les mesures concretes que proposaven, per veure la distància enorme que va del que deien al que han fet. Podeu consultar els programes d’ERC, Junts i la CUP aquí:
En una democràcia seriosa el primer que hauríem d’exigir és que fessin balanç del grau de compliment dels seus programes, de les actuacions fetes per intentar assolir-les, de les raons dels seus fracassos i encerts i què pensen fer ara de nou i diferent per no tornar a convertir els seus propis programes en paper mullat.
Si deixem de banda, que ja és deixar!, la càrrega de verborrea sense cap concreció pràctica que contenen els tres programes electorals i que només pretén vendre el producte que presenten i fer veure que lluiten per una cosa per la qual, d’una manera o altra, han deixat de lluitar: la independència, i entrem en els seus programes del 2021, ens trobarem amb coses com aquestes:
1.- Tant Junts, com ERC proposaven un nou model fiscal i l’assumpció per part de la Generalitat de la recaptació de tots els impostos mitjançant una agència tributària pròpia. ERC i la CUP hi afegien la creació d’una banca pública pròpia. No cal que us digui que no s’ha fet res d’això tot i comptar amb una majoria parlamentària per fer-ho, ni tampoc s’ha resolt el dèficit fiscal que escanya la nostra societat. Això sí, tal i com veiem aquests darrers dies, ara ho tornaran a prometre.
Font: Cercle Català de Negocis
2.- Es parlava d’ Impulsar un pacte nacional per a la sobirania alimentària, el desenvolupament rural i marítim i el relleu generacional (ERC). El sector primari és un sector estratègic per afrontar el nostre futur per la seva importància en la gestió del territori, el subministrament alimentari i el progrés sostenible. El sector agroalimentari català ho és, també, en termes de competitivitat, de recerca i de desenvolupament; un sector modern i competitiu, que s’ha convertit en el segon sector exportador de la nostra economia i en una de les regions europees més importants en el desenvolupament agroalimentari. (Junts) o de sobirania alimentària (CUP). L
Les recents manifestacions dels pagesos i ramaders m’estalvien haver d’avaluar personalment el seu grau d’assoliment. Els que han patit les polítiques del govern ja ho han deixat clar.
Tractors de camí al departament d'Acció Climàtica durant la marxa de pagesos a Barcelona / Mireia Comas
3.- Es parlava d’ Implantar un nou model de relació entre el sector públic i el sector empresarial basat en la col·laboració de tots agents involucrats en la innovació, la competitivitat i la qualitat (ERC), o d’ Impulsar la innovació i la internacionalització com a instruments bàsics de la política industrial per a donar resposta a les transformacions d’aquest sector i millorar la competitivitat industrial catalana...Cal destinar recursos públics a /subvencionar projectes amb un risc tecnològic empresarial i elevades potencialitats de nova activitat econòmica i ocupació, que arrosseguen finançament privat (Junts). És a dir, el model neoliberal de passar fons públics a empreses privades, amagant-ho amb discursos falsaris. Òbviament la CUP té un altre model econòmic i no passava per aquí i proposava: Nacionalitzacions dels sectors considerats essencials, i també dels que es consideren estratègics (en la nostra realitat nacional). Garantir que el poc sector públic que hi ha sigui 100% públic en titularitat, gestió i provisió de serveis a la ciutadania.
El cert és que fins el 2022, darreres dades disponibles, la inversió en I+D per càpita de Catalunya pràcticament no s’ha mogut:
Font CECOTEC
I no es pot menystenir el fet que de les inversions previstes per l’Estat a Catalunya (pressupostos aprovats per ERC) la major part han quedat incomplerts provocant un clar fre de la dinàmica econòmica. La baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya es torna crònica i no ha millorat en els darrers anys i a més mai ha arribat a ser més que el 10% de la total quan Catalunya representa el 16% de la població i el 19% del PIB.
4.- En el camp educatiu es parlava d’Enfortir el model d’escola catalana i el resguardarem de les ingerències de l’Estat i d’Apostar per un sistema educatiu transformador adaptat a les necessitats del segle XXI (ERC). Junts feia volar coloms, demostrant un desconeixement total de la realitat, i deia: Volem un sistema educatiu de qualitat, inclusiu, equitatiu i amb visió comunitària, per aconseguir l’èxit educatiu i la formació integral i interdisciplinària dels alumnes. Apostemper la corresponsabilitat de les famílies, els municipis i el bon fer dels docents.Un sistema amb dos pilars fonamentals fruit d’un gran consens polític i social, la immersió lingüística dins el model d’escola catalana i el Servei d’Educació deCatalunya en el marc de la llei d’educació pròpia. Amb el primer es garanteix el coneixement del català, i de l’aranès a l’Aran. Amb el segon es reconeix la pluralitat de la societat catalana, amb un model de servei públic propi i singular que integra tant la iniciativa pública com la social de llarga tradició al nostre país. En aquest sentit, volem superar la dicotomia entre centres públics i concertats per avançar cap a una integració real i efectiva dins un projecte comú, reafirmant la vocació de servei públic, i el dret d’elecció de centre amb la garantia de l’equitat. (I si fos aquesta doble xarxa escolar una de les raons fonamentals de la inequitat?). La CUP demanava: Supressió progressiva dels concerts educatius: cal que els recursos públics es destinin completament als centres públics. Increment de la inversió en educació fins, com a mínim, al 6% del PIB que estableix la LEC.
La realitat és que qualsevol tribunal pot establir el règim lingüístic de les nostres escoles quan i com vulgui, i que, com ha demostrat el darrer informe PISA, el nostre model escolar, calcat de l’espanyol, té deficiències enormes i posa en perill el futur del nostre país. Ni s’ha fet complir mai la immersió am les escoles, ni ara, ni abans, ni s’ha estat capaç de crear un sistema educatiu propi de qualitat i que garanteixi la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els nostres infants i, com sempre, només es parla de mesures decoratives que no van a l’arrel dels problemes.
5.- En sanitat, com s’han encarregat també de posar de manifest les darreres vagues en el sector, la distància entre els programes i la realitat és flagrant. Deia ERC: El nou sistema nacional de salut i social de la República Catalana estarà centrat en la persona i serà públic, universal, equitatiu i integrat, garantirà la qualitat, serà finançat amb recursos públics i estarà orientat a preservar la salut i el benestar de la ciutadania. I Junts hi afegia, després de queixar-se de la manca de recursos pel dèficit fiscal: cal fer un salt qualitatiu per reformular el model i incorporar noves eines i estructures de gestió, amb més protagonisme dels professionals, apoderant la ciutadania, incrementant la participació, i amb l’avaluació i la transparència. Renovarem la relació entre el CatSalut i els proveïdors de serveis, inclòs l’ICS, amb criteris de territorialitat, pagament per resultats en salut, satisfacció dels professionals, autonomia de gestió, retiment de
comptes i transparència. Implementarem un nou model de concert sanitari que reflecteixi la
realitat republicana de país. Des de les persones i per a les persones, establint sistemes de participació de la ciutadania. Una altra vegada la vena neoliberal. La CUP al marge de constar els dèficits existents en el nostre sistema sanitari ho fiava tot a la nacionalització i a mesures dem xoc contra les llistes d’espera.
Tot i la crisi de la pandèmia de la Covid, només s’han posat pedaços que no han millorat substancialment res i això en un context de creixement important de la població. Estant la inversió en sanitat de l’estat espanyol per sota de la mitjana dels Estats de la UE, Catalunya encara hi inverteix menys:
6.- Un dels problemes que ja llavors era socialment molt important, i encara ho és més avui, era el de l’habitatge i els partits no es van estalviar de parlar-ne en els seus programes. Deia ERC: Tenim el repte de millorar l’actual ràtio del cost d’habitatge en relació amb la renda disponible de les famílies i de prevenir tensions de preus derivades de factors de demanda no derivats de l’ús habitual de l’habitatge. La política d’habitatge ha de preveure noves formes de tinença i ha de tendir cap al valor d’ús d’aquest i no només cap al valor d’inversió, fomentant el creixement del parc de lloguer i, especialment, el parc subjecte a algun tipus de protecció pública. Junts feia declaracions altisonants i força entenedores de quina és la seva visió: S’ha de fer efectiu el dret a l’habitatge, procurant que estigui a l’abast de tothom. S’ha de treballar per unes polítiques d’habitatge que protegeixin els més vulnerables, garanteixin el dret a un habitatge digne a tots els ciutadans, perquè s’avanci cap a l’adaptació i modernització energètica de totes les llars i edificis del país i cessin les ocupacions. La CUP centrava les mesures concretes en aquest discurs general: L’habitatge és un dret fonamental i ha de ser un servei públic. Per avançar en aquesta direcció, l’administració pública és la que ha de limitar, incidir i intervenir en el lliure mercat especulatiu en què se situa l’habitatge, a fi que les pràctiques neoliberals tinguin cada vegada menys marge de maniobra i alhora s’evidenciï, encara més, que els objectius d’aquests mercats estan molt allunyats de l’interès comú.
La realitat és que Catalunya disposa, com de fet tot l’Estat espanyol, d’un parc d’habitatge públic molt per sota de la majoria dels Estats europeus i que no s’ha fet res prou important per canviar aquesta situació:
A més a més tenim un sistema hipotecari sense parió a Europa: Com s’entén que un pugui perdre el seu habitatge per impagament de la hipoteca, però continuï devent al banc les quotes que encara li restaven? Per què cap partit no ha plantejat acabar amb aquesta injustícia? Arreu, si perds el pis per impagament, deixes de tenir cap deute respecte a ell.
6.- En matèria de política energètica ERC proposava: Una estratègia energètica de país i de futur sostenible, amb una aposta per les energies 100% renovables, la producció de quilòmetre zero, l’autoconsum, les xarxes intel·ligents de gestió i la democratització del mercat energètic amb uns preus justos i lliures de monopolis. Junts no s’hi posava per poc: Aprovarem una llei per a la transició energètica que sigui fruit d’un pacte nacional entre les institucions i els agents econòmics, socials i territorials, i que marqui el full de ruta de l’estratègia energètica per als propers vint anys, amb uns plans territorials sectorials per adaptar-lo a la realitat del país i agilitzar-ne la implantació. Un sistema autosuficient, interconnectat i eficient, fonamentat en una combinació tecnològica d’energies renovables i el progressiu relleu de la capacitat instal·lada de les nuclears fins a assolir una quota mínima d’ús d’energies renovables del 32% abans del 2030 −en línia amb l’objectiu marcat per la Unió Europea−, i del 100% abans del 2050. La CUP ho reblava: Defensem l’energia i el seu accés com un dret bàsic que no pot ser objecte de mercadeig capitalista. Per això apostem per un model de sobirania energètica que sigui democràtic, popular, descentralitzat, renovable, autosuficient i sense nuclears per al conjunt dels Països Catalans.
De fet, incapaços d’establir un model propi i consensuat, som una de les CCAA amb menys implantació d’energies renovables:
7 .- Sobre la llengua és on podem trobar en els programes més proclames buides que no es concreten mai en la realitat. ERC deia: El català ha de ser la llengua de cohesió del conjunt de la ciutadania: és el vehicle d’expressió d’una societat, és el tret característic d’una cultura i és patrimoni també dels habitants no catalanoparlants del país. De la mateixa manera, cal vetllar pel manteniment i l’aprofitament de la diversitat lingüística de la República i garantir que cap persona no pugui ser discriminada per raó de llengua. Junts no es quedava enrere: La gran diversitat de llengües parlades a Catalunya és un valor cultural clau perquè una llengua sempre suma i mai no és excloent. Aprendre català com a llengua d’adopció i parlar-lo genera cohesió, com a riquesa que aporta valor afegit i facilita la participació social, amb igualtat de condicions en la vida cultural, laboral i social. Impulsarem un gran Pacte Nacional per la Llengua. I la CUP: Cal garantir la seva funció social com a llengua general vehicular de relació social, assegurar-ne la transmissió intergeneracional i promoure internacionalment la seva presència, divulgació i el prestigi.
El cert és que ha continuat el retrocés en tots els àmbits de l’ús social del català i que l’única victòria pírrica ha estat poder fer-la servir al Congreso de los Dipurados, mentre els jutges continuen dictant la política lingüística de les nostres escoles i la nostra llengua pateix els atacs més greus de les darreres dècades per part dels governs del PP-Vox a les Illes i al País Valencià, ni el govern de la Generalitat, ni el Parlament, ni cap força autoanomenada independentista ha fet res efectiu per defensar-la. Ningú ha presentat cap recurs als tribunals fonamentant-se en l'article 3r de la Constitució, ni en la Carta europea de llengües minoritàries que Espanya ha signat i està obligada a complir. Els partits catalans s'han rendit i procuren no molestar a l'amo, fan veure que allò què afecta a les Illes i el País Valencià no va amb nosaltres i ni tan sols són capaços de defensar el nostre tret identitari fonamental: la llengua.
8.- Els tres partits, modernets ells, han fet professió de feminisme. ERC: La República ha de vetllar per fer efectius els drets de les dones en igualtat de condicions que els homes en tots els àmbits de la vida pública i professional i escometre qualsevol discriminació o dependència per raó de gènere. Tenint en compte totes les interseccionalitats que fan que no totes les persones se situïn en el mateix punt de partida. Una república on les dones se sentin lliures i segures. Junts: apostem per la incorporació de la perspectiva de gènere i interseccional en totes les polítiques públiques de forma transversal, amb l’objectiu d’eliminar les desigualtats de gènere en tots els àmbits i aconseguir que cada dona pugui decidir lliurement de quina manera vol viure. La CUP: la nostra proposta situa la dona i la diversitat d’opció sexual i d’identitat de gènere en el centre del nostre projecte transformador com a subjecte col·lectiu. El feminisme i l’alliberament sexual són el nostre projecte polític, aquell que demana posar el manteniment de la vida al centre de totes les polítiques en contraposició a una vida regida des de la supremacia del capital.
Boniques paraules en una realitat que ha convertit en quotidià l’assassinat i la violència de tota mena contra les dones i les actuacions masclistes dintre dels partits i del propi Parlament. El més concret ha estat la mesura de facilitar a les dones l’accés a productes menstruals!
Fotografia del Diari de Terrassa
9.- La independència només és un desideratum sense cap concreció real. Deia ERC: La República Catalana s’ha de constituir com un estat democràtic i social de dret que sigui fruit de l’empoderament d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa, que vetlli pel bé comú combatent les situacions de privilegi, de domini, de desigualtat i de discriminació. Una república de dones i homes lliures en igualtat de condicions, compromesos a construir una societat més justa i solidària. Junts: La fermesa en la defensa activa de les nostres institucions i la determinació de no acceptar més ingerències contra la sobirania del Parlament i el Govern de Catalunya, l’acompanyarem amb l’exigència d’una negociació real amb el govern espanyol per concretar com es pot exercir de nou i de manera efectiva el dret a l’autodeterminació...ens reafirmem que la independència és l’única solució per garantir un país econòmicament pròsper i sostenible i socialment just i lliure. I la CUP: La generació d’embats arreu del territori català ens ha de permetre sumar prou forces populars
per poder ser conseqüents amb la proposta d’iniciar una insurrecció democràtica que resolgui en bona part el conflicte nacional dels Països Catalans i, al mateix temps, situï les lluites socials i feministes en les mateixes coordenades que la lluita nacional. Un programa de construcció nacional i transformació social com el que defensem, i que es concreta amb un programa d’autodeterminació nacional, de rescat social, d’emergència ecològica i sobirania popular, és un programa per articular i transformar els Països Catalans en 10 anys.
Malgrat haver aconseguit la majoria parlamentària les divisions caïnites entre els autoanomenats partits independentistes i la covardia, la legislatura no ha permès avançar gens ni mica en l’exercici del dret d’autodeterminació, ans al contraria, ara ERC i Junts s’han convertit en garants de l’estabilitat d’Espanya a canvi d’humiliar-se per aconseguir salvar als seus de la repressió mitjançant els indults i la proposta de llei d’amnistia.
Il·lustració: César Cromit a la revista Idees
Podria continuar amb l’anàlisi d’altres aspectes dels diferents programes electorals, força extensos, però amb allò què ja hem assenyalat n’hi ha prou per avançar dues conclusions:
1.- Els programes s’han convertit en extensos manifestos l’únic objectiu dels quals és fer proclames sense més sentit que fer veure que es té un projecte polític, al marge de la seva viabilitat. Es confon expressament un manifest ideològic amb un programa polític, amb la qual cosa no són ni una cosa, ni l’altra.
2.- Cap partit fa un balanç seriós del grau d’acompliment del seu programa anterior i dona explicacions de les seves mancances. Simplement tiren la pilota endavant i en presenten un de nou.
En darrera instància, tot i que aparegui en el programa dels partits, s’ignora que la majoria de mesures proposades i sobretot les més importants no depenen del Parlament i el Govern de Catalunya, perquè no tenim la sobirania necessària ni per intentar-les, tal i com ens ha recordat sovint l’Estat.
La patacada electoral patida en les recents eleccions generals espanyoles no ha servit perquè ningú, potser llevat de la CUP, hagi assumit les corresponents responsabilitats personals i polítiques i qui dia passa any empeny!
Font: Nació Digital
Tot esperant els nous programes electorals i el ball de noms de les llistes, l'únic que els importa realment, cal plantejar-se que votarem cadascú de nosaltres o si exercirem el nostre dret a no votar-los. Si els tornem a votar el proper 12 de maig almenys no podrem dir que ens han enganyat novament, ens haurem enganyat nosaltres mateixos.
Si voleu en parlem!
Francesc Pomés Martorell
Barcelona, 6 d’abril del 2024