Israel-Palestina, la història interminable

Tots els homes tenen una casa,

un llaüt i uns somnis.

Però jo, amb la història del meu país a l'esquena,

ensopego, segueixo ple de pols, escambuixat,

per tots els camins.

Cada vegada que el teu nom aletejà damunt jo,

fou el poema més poema.

Les meves paraules sembren d'anhels tots els campaments,

són torxes per a tots els exilis i deserts.

Palestina!

No hi ha res més estimat, més dolç i més pur!

Cada cop que vaig lluitar per tu, et vaig estimar més!

Fragment del poema T’estimare més d’Abu-Salma(Trad. Joan Manresa)

Font: CNN

Tal i com estem veient novament aquests dies amb l’atac de Hamàs i la resposta d’Israel, el llarg conflicte entre Israel i Palestina té la capacitat, malgrat el seu caràcter local, de remoure consciències i provocar posicionaments arreu del món com pocs conflictes han tingut, potser caldria remuntar-se a la guerra civil espanyola, almenys en el nostre àmbit cultural. La llàstima és que massa persones el viuen com hooligans futbolístics. Sempre al costat del seu equip, faci el que faci, tingui raó o no en tingui. Tan difícil és posar-hi una mica de racionalitat i posar per davant de tot el respecte als drets humans de tothom i la legalitat internacional? La guerra informativa demostra el vell adagi que diu que la veritat és la primera víctima de qualsevol guerra (Sen. Hiram Johnson) i uns i altres, amb mitjans disponibles això sí força diferents, intenten construir un relat que afavoreixi els seus interessos i condicioni a l’opinió pública.

Fer un resum de la història del conflicte que comença a gestar-se amb la pretensió del sionisme de crear un Estat jueu a Palestina i que s’acabarà concretant amb la creació de l’Estat d’Israel el 1948 excedeix els límits d’un article com aquest però, per evitar visions esbiaixades, us remeto al resum que en fa l’organització de defensa dels drets humans Amnistia Internacional: Ocho claves para entender el conflicto palestino-israelí. No esgota ni molt menys el tema, però és suficient per posar context a la situació actual i fugir d’anàlisis descontextualitzades d’allò què passa avui. La darrera explosió no és res més que una nova fita en un llarg conflicte.

La situació actual, insisteixo, no s’explica sense tot un context històric que ha portat a una successió de fets que podríem resumir així: Deixem que l'Estat d'Israel, des de fa dècades, ocupi il·legalment les terres dels palestins, en contra de les lleis internacionals, que les colonitzi il·legalment, que practiqui l'apartheid, Human Rights Watch i Amnesty Internacional dixit: Las prácticas abusivas de Israel constituyen crímenes de apartheid y persecución, que hi hagi víctimes civils palestines contínuament i que s'intenti construir un Estat jueu, una forma teocràtica de govern, que es discrimini als palestins israelians, que es crei un camp de concentració a cel obert, Gaza, etc., però si els palestins es rebel·len davant d'aquesta situació llavors els critiquem, els anomenem terroristes, perquè no ho fan seguint les formes que els qui els hem abandonat a la seva sort creiem presentables i justes. No és legítim, hi honest, condemnar les violacions de drets humans que ha comès, indubtablement, Hamàs i deixar de banda les contínues violacions de drets humans que comet l’Estat d’Israel des de fa dècades. Ambdues haurien de ser inacceptables per a qualsevol persona conscient. Cinisme es queda curt per definir la posició d'alguns, començant pels Estats que ho permeten i recolzen a un Estat que està al marge de la legislació internacional. No justificaré cap mena de terrorisme, i menys contra població civil, però posar en el mateix sac el terrorisme de les víctimes que el practicat per un Estat militaritzat fins al moll de l'os, és la típica posició d'aquells equidistants que de fet defensen que les coses segueixin com fins ara. És a dir, fins a la desaparició territorial de l'Estat de Palestina sobre les fronteres internacionals del 1967. Al fanatisme d'aquells que voldrien fer desaparèixer l'Estat d'Israel, cosa impensable amb l'actual correlació de forces locals i internacionals, es correspon el fanatisme d'aquells que volen construir el Gran Israel sobre les cendres de l'Estat palestí. Malauradament aquests últims cada vegada estan més a prop d'aconseguir-ho.

El motiu dels sionisme per crear l'Estat d'Israel era oferir una llar segura per als jueus de tot el món. La realitat és que, després de més de 75 anys, és el lloc menys segur per als jueus perquè no es pot construir cap mena de seguretat per la simple força de les armes, ni ignorant, o expulsant, a la població prèviament establerta en el territori on vols construir el teu Estat. El pitjor que veiem és com a uns i altres els importa un rave la mort de població civil innocent. Són simples peons dels fanàtics de Hamàs i d'un Estat d'Israel governat per fanàtics de signe contrari. La inacció durant dècades de la comunitat internacional per imposar les resolucions de l'ONU (https://www.newtral.es/onu-palestina/20231009/), ben diferentment que amb d'altres casos, ens ha portat on som.

No es pot construir cap pau justa i duradora sobre l'ocupació il·legal de terres, l'apartheid sobre una part de la població, l'intent de construir un Estat fonamentat en la religió i militaritzat que no respecta els drets humans. I cal dir que un Estat així no és cap exemple de democràcia, ni de societat oberta. I això, per sort, ja ho han dit clarament persones amb més coneixements que els meus: "La preocupant deriva dretana d’Israel dels últims anys està allunyant el país de l’esperit de la Declaració d’Independència (1948) que garantia drets democràtics per a tots els seus habitants sense distinció de credo, raça o sexe i promovia principis de llibertat, justícia i pau. Un poble que ha sofert tant i durant tant de temps per assolir la seva llibertat nacional no hauria mai de ser hostil al dret d’autodeterminació d’altres nacions ni discriminar les minories que viuen al seu país". I això ho diu un periodista jueu: Ariel Kanievsky. Per cert, si parlem de mítiques, la mítica palestina no fa més que reproduir la mítica del poble elegit i la terra promesa d'altres, oi?

A més ja estic fart del doble joc que far servir l'Estat d'Israel o algunes organitzacions sionistes. Quan es denuncia la violació de drets humans, l'ocupació i l'apartheid que practica l'Estat d'Israel, no es fa cap mena d'antijudaisme. Es crítica una determinada política i un govern. Haver estat víctima de persecucions al llarg de la història, fet incontrovertible, no justifica de cap manera que avui es pugui ser botxí. I avui, malauradament, el botxí es l'Estat d'Israel, no Palestina. Equiparar els atemptats d'alguns grups radicals palestins amb l´ús de la força per part d'un Estat militaritzat com Israel, es desconèixer el desequilibri de forces i el dret a la resistència dels pobles ocupats que contempla la carta de l'ONU. Per a alguns desmemoriats cal recordar que l'actual Estat d'Israel va nàixer amb l'acció terrorista d'alguns grups sionistes sota el mandat britànic i que, malgrat no se'n parli, també hi ha grups terroristes jueus: https://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/4043, això sí, emparats per l'Estat d'Israel. Qui es nega sistemàticament a acceptar la legalitat internacional, representada per l'ONU, és l'Estat d'Israel, que continua ocupant i annexant-se territoris palestins i rebutja el retorn dels refugiats palestins, provocat per la Nakba i les diverses guerres, a la seva terra: https://www.un.org/unispal/es/data-collection/general-assembly/. I recordi's que si l'antijudaisme o antisemitisme es una forma de racisme, també ho es el sionisme. Si denunciem l'existència d'estats islàmics, també cal denunciar el projecte de fer d'Israel un Estat jueu. Ambdues formes son contràries al respecte als drets humans fonamentals. Per sort, l'actual govern d'Israel no representa a tots els israelians i encara menys a tots els jueus. Organitzacions com Peace Now, Jewish voice for peace, els partits Meretz i Hadash, Balad, l'organització de drets humans B’Tselem i molts intel·lectuals jueus demostren que el pitjor que li pot passar a Israel, i sobretot als seus ciutadans, és continuar en mans d'un govern format per extremistes de dreta corruptes, colons il·legals i fanàtics ultraortodoxos jueus, que per cert, entre d'altres privilegis tenen el de no fer el servei militar obligatori, en un país on els homes es passen obligatòriament 3 anys servint a l’exèrcit i les dones 2. "Es tracta exactament dels mateixos sectors ideològics que van inspirar la massacre a la mesquita d’Hebron el 1994 i l’assassinat de Yitzhak Rabin el 1995"(Ariel Kanievsky), que, entre d'altres coses van torpedinar els acords d'Oslo, l'intent més seriós de resoldre el conflicte. Que a l’altre costat hi hagi també radicals que encara somien en fer desaparèixer a Israel només prova fins on pot arribar una situació quan es deixa podrir per no aplicar la legalitat internacional des d’un bon principi.

Font: neolosfera UPF Font: la Directa

Només faltava, era perfectament previsible en el discurs pro-sionista, que es fes servir la immigració islàmica a Occident com a carta per defensar a Israel. Pel que es veu tot s'hi val! La tàctica de posar a tots els musulmans en el mateix sac i convertir-los a tots en possibles terroristes, obviant la complexitat i diversitat d'aquest col·lectiu, ja fa anys que dura, però no se us acudeixi de dir que hi ha també terroristes cristians, als EEUU n'hem tingut diversos exemples o la matança a Noruega del 2011, i, com hem dit, també hi ha terrorisme jueu, i d'extrema dreta. No em puc estendre aquí en el tema però relacionar els immigrants amb la delinqüència i el fanatisme religiós és la manera d’actualitzar el feixisme i de desviar els autèntics problemes de la nostra societat. envers un tipus de problemàtica que no posi en dubte els fonaments del sistema polític i econòmic dominant. Si els nazis van fer servir als jueus per cohesionar la societat alemanya i cercar un culpable de tots els mals, alguns avui pretenen fer servir als immigrants, especialment als musulmans, per fer el mateix. Es veu que aprenem poc de la història! Cadascú és ben lliure de seguir les visions de la realitat que vulgui, però estaria bé que sabés a qui fa el joc.

Israel ha de triar entre ser un Estat democràtic i respectuós amb els drets humans i la legalitat internacional o continuar una deriva que el porta a ser un Estat teocràtic, militaritzat i autoritari que l’allunya de gran part del poble jueu, especialment dels que no són israelians. No hi ha democràcia, i a Espanya en sabem bastant d’això, que resisteixi a la discriminació de tot un poble, que ignori el seu dret d’autodeterminació i que no respecti els drets humans de tothom. L’historiador italià Enzo Traverso parlava així sobre l’actual Estat d’Israel: «Ha esdevingut el paradigma de l'Estat antimodern, d'una nació tancada en si mateixa -actualment està expulsant els refugiats ucraïnesos que no són jueus-. I per justificar-se, es parapeta en la suposada amenaça dels països àrabs i, sobretot, en l'horror que va suposar l'Holocaust. No sols això: acusa d'antisemites els qui critiquen l'apartheid que practica a Palestina i de "jueus bolxevics" els àrabs o musulmans que, segons diuen, són potencialment terroristes. Dos xantatges que avui s'enquadren en l'ideari postfeixista que protagonitzen alguns nacionalismes».

I acabo, tant de bo tothom entengués que només una pau justa, amb el reconeixement de l'Estat de Palestina sobre les fronteres internacionalment reconegudes, el retorn dels refugiats, la no discriminació dels ciutadans israelians no jueus i la fi de la lluita armada, pot ser duradora. I fa força feredat que independentistes catalans defensin el colonialisme d'Israel. Hi ha colonialismes bons i d’altres de dolents? Una mica de coherència no fa mai mal!

Si voleu en parlem!

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, 21 d’octubre de 2023

PS. Una opinió fonamentada i raonable sobre el conflicte, d'un descendent de víctimes de l'holocaust nazi, és la del catedràtic jueu nord-americà Norman Finkelstein: https://www.youtube.com/watch?v=WnYR78V7Jxg&t=3130s. En signo tot el que afirma.