El valor de qualsevol imatge ve donat per l’ús que en fa un determinat règim de veritat en un moment donat i és, per tant, una construcció social que reflecteix un determinat règim de poder. Segurament el fet de què actualment, almenys en allò que anomenem països occidentals, vivim en una societat en què la imatge és central, cosa que no passa o passava en les societats de transmissió oral o escrita, fa que sigui molt necessari de-construir la pretesa objectivitat de la imatge, que no ha existit mai.
Avui a més cal ser molt conscient, a part del caràcter fragmentari que sempre té la imatge, de fets actuals que compliquen la verificació i la crítica: la pixel·lació ha obert un camp enorme a la falsificació o adulteració, la multiplicació fins al paroxisme (societat vigilada) tendeix a eliminar la privacitat, la xarxa i les seves múltiples aplicacions en fan una difusió quasi bé instantània i inaturable, la mercantilització n’ha possibilitat la crida permanent als nostres desitjos, la metainterfície «com a concepte, indústria i pràctica artística o de disseny reclama un nou tipus de realisme que combina allò que veus (per exemple, dades, eines, operacions i transaccions) amb com ho veus (la metainterfície i el seu software, xarxes i execucions) i com et veu a tu (com capta, tracta les dades, elabora el perfil, computa o «executa» l’usuari o usuaris). En un altre sentit, necessitem una «manera de veure» que vagi més enllà d’allò visual i que integri la metainterfície i els seus efectes» (Bro Pold, 2019).
Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona (10-IV-2024)
Rellotge astronòmic de Praha (20-III-2024)
Volant sobre el Alps (20-III-2024)
Carrer dels capellans (Barcelona, 11-XI-2023)
Carrer Sant Pere més Baix (Barcelona, 24-IV-2023)
Sant Jordi, Casa Batlló (Barcelona, 23-IV-2023)
