Evocacions dels gèneres de frontera: The Big Country [Horizontes de grandeza] (1958). Dir. William Wyler.

      Cartell original de la pel·lícula (1958)

La frontera, més que una línia geopolítica amb una història concreta i canviant, és també un espai simbòlic, cultural, lingüístic i identitari, com és veu en la pel·lícula que ens ocupa. Aquesta frontera en expansió és un dels mites identitaris fundacionals dels EE.UU. i reflecteix també l’esmena constitucional del 1791¹ que establia el dret a la tinença d’armes. És l’expressió d’una identitat nacional construïda sobre l’oblit del genocidi indígena, el robatori de les terres, la reducció dels hispans originaris a una situació subalterna, inferior, el supremacisme blanc, i la idea que les terres de Nord-amèrica eren terres verges a conquerir i explotar².

Tot i que no s’especifica, la pel·lícula passa cap a la dècada de 1880, després de la Guerra Civil nord-americana, durant l'expansió cap a l'Oest i els conflictes per la terra i l'aigua entre ramaders, tal com podem deduir de la vestimenta, de la presència de revòlvers i carretes, però no telèfons, ni electricitat, o l’ambientació dels ranxos.

Destaquem primer la sensació de grans espais oberts, sense final, el big country tan repetit al film³, que explica la doctrina del Manifest Destinity⁴ que justificava la colonització de les terres de l’Oest per part dels homes blancs, fos quin fos el cost humà i natural d’aquesta expansió, amb un fons religiós, que beu del poble escollit i la terra promesa dels jueus. Què importaven uns quants salvatges, o animals i natura, davant de la missió divina que guiava als colonitzadors?⁵

Aquesta frontera incorpora també el tema del viatge iniciàtic i el conflicte com a font creadora d’una societat millor. El personatge vingut de l’Est, Jim, encarna el canvi personal del viatge cap a la frontera, i el xoc entre dues maneres d’entendre la vida social i la resolució dels conflictes, i la manera d’entendre’s com a mascle. Ell, malgrat ser diferent dels altres, no es considera de cap manera un usurpador, un lladre de terres, ni un migrant, perquè és un home blanc que té tots els drets.

El conflicte entre famílies ramaderes, que fan una explotació extensiva de la terra, deixa entreveure també d’altres conflictes interessants: el de la identitat contradictòria entre el nouvingut, i els habitants ja establerts; la masculinitat entesa com a força i valentia a demostrar davant dels altres, encara que sigui d’una manera diferent; la presència secundària del castellà, llengua dels més pobres^6,; l’absència de cap referència als antics habitants indígenes (sembla que a la zona ja s’havia completat l’extermini i el desplaçament forçós); les diferències generacionals entre els dos caps de família, finalment morts, i els seus descendents; les armes com a creadores de justícia i llibertat.

Mereix un comentari a part el de paper de les dones, perquè malgrat que la majoria siguin anònimes, incloses les prostitutes, n'hi ha dues que juguen un paper fonamental: la Patrícia i la Jenny. Una representa una hereva educada, refinada, però també capritxosa, que creu en els valors socials i l'honor violent del seu pare⁷. El seu amor és possessiu i es basa en l'admiració per la força masculina tradicional. L’altra, una mestra, no pas casualment, és una dona que demostra de fa temps la seva personalitat, intentant evitar els conflictes per l’aigua que ella posseeix, i que té uns valors propis i ferms que defensa tant com pot en un ambient gens propici.

El Jim de The Big Country, en clau mítica, es pot considerar un heterònim de l’Odisseu d’Homer, renunciant a la deessa, la Pat -la Circe d’Odisseu-, per la Jenny, una dona amb principis i personalitat pròpia, com la Penèlope d’Odisseu, tot i que aquella no és en absolut una dona passiva.

La mirada de Wyler, un emigrant jueu de cultura alemanya, és desmitificadora respecte a la que el gènere del western havia creat i obre el pas a una aproximació diferent a la història de la gran marxa cap a l’Oest nord-americà, tot i que amb ulls d’avui es queda curt. Poc després Hollywood començarà a tenir una mirada més realista sobre aquest fet⁸.

Amb Trump i les seves polítiques, els ressons del mite de la frontera, i tot allò que portava aparellat, són ben presents en la societat dels EE.UU., amb una identitat tòxica, que ha fet de la persecució dels immigrants, en una societat on pràcticament tots en són descendents, un catalitzador social, i amb un canvi fonamental: des de la doctrina Monroe⁹, la frontera dels EEUU és tot el món, i actuen com ho feien amb la frontera del seu Oest, creient-se per sobre la llei i els drets humans fonamentals i defensant, amb paraules i fets nous, el Manifest Destinity d’altres èpoques.

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, 18 de desembre del 2025

Citacions i ampliacions:

1.- La segona esmena diu exactament això: «A well regulated Militia, being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep and bear Arms, shall not be infringed». Recordem el nombre de morts per armes de foc als EE.UU.

Font: https://ammo.com/research/us-firearms-deaths-per-year

2.- No ens hi podem estendre aquí, però no podem deixar de dir que els EEUU actuals no s’entenen sense tenir en compte els seus fonaments, encara molt vius en certes capes de la població, com les guerres d’extermini, els desplaçaments forçosos, l’assimilació forçada, la doctrina del Destí Manifest, l’esclavisme i la discriminació racial, que més tard van sostenir l’expansionisme arreu del món.

3.- La pel·lícula "The Big Country" (1958), dirigida per William Wyler i protagonitzada per Gregory Peck, es va rodar principalment en localitzacions de l'estat de Arizona (EE.UU.), tot i que la història està ambientada a un ranxo de Texas. Les localitzacions específiques són: Ranxo de Corriganville (prop de Simi Valley, Califòrnia): Es va utilitzar per algunes escenes dels exteriors del ranxo. Estudis de la MGM (Califòrnia): Per algunes escenes interiors. Arizona: Es van filmar paisatges emblemàtics a: Les muntanyes de Santa Catalina, prop de Tucson, la zona de Red Rock a l'estat, que ofereix els paisatge vasts i espectaculars que caracteritzen la pel·lícula. A més, també es van usar localitzacions al Parc Estatal del Valle del Fuego a Nevada, per a algunes escenes amb formacions rocoses vermelles distintives. (Informació de DeepSeek)

4.- Una aproximació a la concepció històrica del terme: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dest%C3%AD_Manifest (consultat: 11-XII-2025)

5- La missió civilitzatòria, començant pels imperis espanyol i portuguès, ha estat sempre un argument clau per justificar la colonització, a la qual s’hi van anar afegint la superioritat racial, el supremacisme blanc, juntament amb la reducció a salvatges o incivilitzats de les víctimes.

6.- El ranxo de la Jenny va ser concedit al seu avi pel Rei d’Espanya. La presència, encara que sigui escadussera, del castellà remet a l’obra de l’obra de Gloria Anzaldúa: Borderlands/La frontera i a l’origen d’allò que anomena la mestissa consciousness. La llengua, i allò que representa culturalment i social, és també una font d’hibridacions i conflicte. Anzáldua, Gloria (2020). Borderlands/La frontera. Madrid: Capitán Swing.

7.- L’honor dels protagonistes de la pel·lícula es tradueix en un conjunt de normes no escrites que, com diria Elias, no es fonamenten tant en les lleis, com en la coacció social i l’autocoacció. És a dir, en la força dels lligams socials i la interiorització de les normes. Elias, Norbert (2015). Resumen. Bosquejo de una teoría de la civilización [secciones I a V], a El proceso de civilización. Investigaciones sociogénicas y psicogénicas. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 630-702.

8.- Només com a exemplificació podem citar films com: The Man Who Shot Liberty Valance (1962). Dir. John Ford Little Big Man (1970). Dir. Arthur Penn Soldier Blue (1970). Dir. Ralph Nelson

9- Vegi’s: Nasser, Reginaldo (2023). La Doctrina Monroe, 200 años después. A Nueva Sociedad: https://www.nuso.org/articulo/308-doctrina-monroe-200-anos-despues/ (consultat: 14-XII-2025)